L'assegurança que els homes de veritat contracten abans dels 40

El Javi té 39 anys, 11 mesos i una sensació estranya a la zona lumbar que apareix cada vegada que s'ajup a recollir alguna cosa de terra.

No sap exactament quan va passar. Un dia saltava tanques a la festa major del poble i l'endemà deia frases com: “No, no, jo amb un bon coixí dormo de meravella”.

La crisi dels 40 no arriba amb una alarma. Arriba per fases.

Primer, comences a comparar preus d'aspiradores amb una intensitat que abans reservaves per triar vols barats. Després, reps una invitació per a un casament i el teu primer pensament és: “Hi haurà lloc per aparcar?”. I, de sobte, et descobreixes mirant vídeos de gent que restaura mobles antics un dissabte a la tarda.

El Javi encara es considera jove, és clar. Ho demostra dient que pot sopar pizza a les onze de la nit “sense cap problema”. Encara que l'endemà necessiti dos cafès, una migdiada estratègica i una reunió amb el sofà per recuperar-se.

Però el cert és que, abans dels 40, la vida comença a omplir-se de coses importants.

Una hipoteca. Un fill que es pensa que les sabatilles costen el mateix que les pedres. Una parella amb qui ja comparteixes molt més que un compte de Netflix. Potser un negoci, un cotxe familiar o un gat amb més visites al veterinari que tu al gimnàs.

I aleshores és quan el Javi descobreix que ser adult no consisteix a tenir una bona paella de ferro colat ni a saber quina companyia elèctrica li està cobrant de més.

Consisteix a tenir un pla.

La conversa que ningú no vol tenir… fins que la té

Tot va començar en un sopar. Un dels seus amics, que acabava d'estrenar els 40, va anunciar solemnement:

“He contractat una assegurança de vida.”

Silenci.

Algú va deixar de mastegar.

Un altre li va preguntar si estava bé.

I el de sempre va dir: “Això és perquè ja ets oficialment vell”.

Però no. No era perquè fos vell. Era perquè tenia una família, una hipoteca i prou sentit comú per entendre que els imprevistos no envien un missatge abans d'aparèixer.

I, siguem sincers: si pots assegurar el mòbil, el cotxe, la bicicleta i fins i tot el viatge de tres dies a Benidorm, potser també té sentit protegir les persones que depenen de tu.

L'assegurança de vida no és per a tu. És per als teus.

Ningú no contracta una assegurança de vida per fardar en una barbacoa.

No és com comprar-se una moto. No trauràs el tema dient: “Heu vist la meva nova pòlissa? Té unes cobertures espectaculars”.

Una assegurança de vida és una d'aquelles decisions poc glamuroses que, precisament per això, demostren molta maduresa. Serveix perquè, si la vida decideix posar-se creativa, la teva família tingui un suport econòmic per afrontar despeses, deutes o canvis importants.

Perquè hi ha coses que ningú no hauria d'heretar: una hipoteca impossible, un préstec pendent o l'estrès de no saber com arribar a final de mes.

Els teus discos dels anys 2000, bé. Això ja és una altra història.

Abans dels 40 sol ser un bon moment

No perquè als 40 s'apagui un llum i aparegui un comercial amb una carpeta. Sinó perquè normalment ja tens més responsabilitats i, sovint, contractar abans et pot ajudar a accedir a millors condicions, segons la teva edat, salut i perfil.

La idea no és dramatitzar. És fer una cosa força senzilla: mirar la teva situació actual, calcular què necessitarien els teus si tu hi faltessis o no poguessis treballar, i triar la protecció adequada.

Potser la resposta és una cobertura bàsica. Potser en necessites més. L'important és que no ho decideixi l'atzar… ni el teu cunyat, que sempre té opinions fermes sobre assegurances, dietes i tipus d'interès.

L'autèntica jugada adulta

El Javi va acabar contractant la seva assegurança de vida. Després va celebrar la decisió com calia: muntant una prestatgeria, queixant-se de l'esquena i anant a dormir a les onze.

No es va convertir en una altra persona. Només va guanyar una cosa força valuosa: tranquil·litat.

Perquè ser un home de veritat no té res a veure amb aguantar-ho tot, amb no demanar ajuda o amb fer veure que no pot passar res.

Té més a veure amb mirar al teu voltant, pensar en els teus i dir: “Passi el que passi, vull que estiguin protegits”.

I això, encara que no quedi tan bé en una samarreta, val molt més que continuar dient que tens 29 anys.

Parla amb nosaltres i descobreix quina assegurança de vida encaixa amb el teu moment vital.

Les cobertures, condicions i primes depenen de l'asseguradora i del perfil de cada persona assegurada.